Em sento molt preocupat per la meva lleugera plomesa. Hi ha escales a tot arreu a casa i em peso sovint. Si el nombre és una mica més alt, em sento desanimat, però si és inferior, el meu estat d’ànim millora. Em dedico a fer una dieta errònia, sovint saltant els àpats, però em dediquo a berenars aleatoris.
Sóc sensible a les discussions sobre la forma del cos i fins i tot acostumo a evitar esdeveniments socials. Caminant pel carrer, em trobo comparant constantment el meu cos amb els dels transeünts, sovint envejosos de les seves bones figures. També vaig fer esforços per fer exercici, però tot el que mai no em va fer realment una veritable satisfacció.
Sempre sóc conscient de la meva figura lleugerament plomosa i la major part del meu armari consisteix en roba de mida més gran. Les samarretes ajustades, les samarretes casuals i els pantalons de potes amples s’han convertit en el meu vestit diari. Portar roba lleugerament ajustada em fa sentir vergonya. Per descomptat, també envejo altres noies que porten camisoles. Vaig comprar -ne alguns, però només els intento davant del mirall a casa i després ho vaig deixar de banda.
Per casualitat, em vaig incorporar a una classe de ioga i vaig comprar el meu primer parell de pantalons de ioga. Durant la meva primera classe, quan vaig canviar als pantalons de ioga i vaig seguir a l’instructor en diverses posicions d’estirament, vaig sentir un augment de confiança del meu cos al seu interior. Els pantalons de ioga em van abraçar i em van recolzar de manera tendra. Mirant -me al mirall, em vaig sentir sa i fort. A poc a poc vaig començar a acceptar les meves qualitats úniques i vaig deixar d’exigir massa. Els pantalons de ioga es van convertir en un símbol de la meva confiança, cosa que em va permetre sentir la força i la flexibilitat del meu cos, despertant un sentiment conscient de la salut, que ser saludable és bonic. Vaig abraçar el meu cos, ja no estava lligat per aparences externes i em vaig centrar més en la bellesa i la seguretat de l’autoassegurança.
He començat a deixar anar roba solta i sobredimensionada i he abraçat amb vestits professionals ben equipats, texans ajustats i vestits de figura. Els meus amics m’han complementat pel meu sentit de la moda i el més bonic que em veig. Ja no m'obsessiono per intentar desfer -me de la meva figura lleugerament més curva, i segueixo sent jo, però més feliç.
Posada a l’hora: l’11 de juliol-2023
